Sovint els mitjans de comunicació transmeten una imatge equivocada dels joves d'avui. Em pregunto què en pensa la societat de nosaltres. Se'ns acostuma a relacionar amb el "botellón", les farres interminables, la irresponsabilitat, la incultura, la inconsciència, la vagància...
Però ningú no parla dels milions de joves, la majoria, que compaginen els estudis amb un treball mal remunerat que els permet, en el millor dels casos, viure en un pis compartit amb altres joves "inconscients" com ells.
Sembla que tampoc existeixen un altre milió de joves que marxa cada estiu a col·laborar amb una ONG, a participar en un camp de treball, o que sense marxar tan lluny, es deixen la pell dia rera dia com a monitors en un casal de barri, com a voluntaris en tot tipus d'associacions sense afany de lucre...
No se'n parla tampoc dels joves que es treuen una o dues carreres any per any, amb notes brillants, als qual les empreses i universitats venen a buscar tan bon punt com acaben, o inclús abans, per oferir-los un treball més que merescut.
Ni dels joves que tenen talent per l'art, la música, el teatre, la dansa o el cinema i que són prou valents per intentar fer-se un espai en un terreny àrid d'oportunitats.
Són joves i també existeixen. I és que miris on miris trobes joves extraodinaris. Peró és més fàcil agafar la càmera i sortir el divendres a la nit a enxampar el jove "sense solució" amb la copa a la mà. Ningú es molestarà en preguntar-li què beu, quantes copes acostuma a prendre quan surt de festa ni què fa la resta de la setmana. I és que potser es mereixi més que ningú aquella copa.
5 comentarios:
qui ets?
Hola jordi, sóc la marta!
Estic d'acord amb el que dius. Prò penso que una mica ja és la mateixa naturalesa dels mitjans de comunicació, la imatge sempre és l'espectacle (no vol dir que ho hagi de ser).
Presenten una falsa dicotomia entre els membres de la nostra generació: els alcohòlics descerebrats que només sabem sortir de festa i els que es passen la vida matant-se a estudiar i toquen el clarinet. Jo mateix, la setmana passada abans d'anar de festa vaig pegar-me dues hores assajant una dança hongaresa de Brahms, i els mitjans això no ho recolliran mai.
Aquesta simplifcació (quan no tergiversació) també es reprodueix en la satanització dels immigrants, del moviment okupa, de la mateixa policia, en fi... és el preu d'haver acceptat la quarta funció del periodisme (aquella de Wright): entretenir.
D'altra banda, no sóc tant optimista com tu respecte a la col·locació immediata dels estudiants amb brillant expedient acadèmic. En dret, empresarials i econòmiques potser sí... però a les carreres de lletres nanai.
PD: Mmmmm... Serà qüestió de jugar-nos al mus quina de les tres Martes ets xD
senyoreta, perquè ets jove i senyora, roglà. em complau saber que hi ha algú que confia en els joves. Ara no recordo gaire bé... però vaig llegir un estudi sobre el consum d la marihuana. kajdsajd a EN OCASIONES VEO MUERTOOOOOS. jsjjsd. Crec q deia algu així com que afectava a la concentració, a la memòria, i que fins i tot pot provocar paranoies. Q en penses?
a la teva salut, alço una copa de cervesa (sense alcohol) i et dóno tota la raó. No tots els joves són uns sapastres sense present ni futur.
P.d: si la teva acadèmica existència et deixa un moment, busca per internet un grup que es diu canteca de macao. Crec q t'agradarà..
Primer de tot, felicitar els Jordis que avui és el seu sant!! Moltes felicitats nois!
Finalement heu endivinat quina de les Martes sóc... Encara que us ha costat una mica eh?. Us he de dir que sou molt més bons periodistes que no pas detectius ;-).
Respecte el comentari del Josephus, per molt que la quarta funció del periodisme sigui entretenir, una cosa és entretenir i una altra és informar. Per això penso que quan es tracta d'informar, els periodistes ens hauríem de limitar a construir una imatge fidel de la realitat que ens envolta i no pas a divertir al personal. Amb això, no vull dir que no hàgim de presentar la informació de manera atractiva, ja que, jo penso que és possible fer les dues coses: informar amb rigor i de manera atractiva. El que no es pot fer és prioritzar l'entreteniment per sobre de la informació perquè això ens pot portar a una tergiversació de la realitat.
Per altra banda, no creus que una simplificació excessiva dels fets pot ser el mateix que una tergiversació dels mateixos?
Respecte el comentari del Jordiet rumbero (per cert Jordi, estic escoltant "Canteca de Macao", m'agrada molt!), penso que els efectes destructius de les drogues no són cap notícia ja que això se sap des de fa molt de temps no?
La veritat és que em fas opinar sobre un tema molt complicat e? En resum, jo diria que les drogues (incloent-hi l'alcohol i el tabac) ens fan menys lliures i ens poden fer perdre allò que més estimem.
Dit això, cadascú ha de decidir per si mateix.
Publicar un comentario