L'ombra del caciquisme

L’empadronament de reclusos i interns d’un centre geriàtric sense el seu consentiment al municipi gallec d’Outeiro de Rei; el polèmic encàrrec fet per Javier Lance, gerent electoral del PP a Melilla, a la impremta Marfeme, investigada per presumptes falsificacions, de 1000 sol·licituds de vot per correu indicant que els impresos havien de ser “calcats” als oficials; la inscripció massiva de temporers immigrants a la localitat andalusa de Moguer després que, suposadament, els responsables municipals hagin pressionat una quinzena d’empresaris perquè empadronin els seus empleats i obtinguin la seva sol·licitud de vot; el resultat d’una investigació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que revela que 430 persones no viuen on han estat recentment censades a Almería i per últim, l’empadronament de prop de 100 persones al poble valencià de Fanzara en cases abandonades o inhabitables.

La proximitat de les eleccions municipals ha desencadenat un seguit de notícies sobre la presumpta manipulació de censos electorals per part dels partits que governen els ajuntaments que recorda massa els temps del caciquisme. En aquell episodi de la Restauració van ser els cacics i els patrons, persones riques i influents de cada província, qui pressionaven als pagesos i als obrers i feien tot el que estava a la seva mà per falsificar les eleccions. En l’actualitat, continuen sent els poderosos qui comenten els presumptes fraus electorals però els afectats directes, com podem extreure de les notícies, són ara els immigrants, la gent gran i els reclusos. Tan ahir com avui és la democràcia qui se’n ressent.