La disfressa informativa

"Informatiu d'autor", li diuen. Suposo que tots en deveu tenir un exemple al cap però per si hi ha algun despitat, el paradigma d'aquest revolucionari informatiu el trobem cada nit a la cadena Cuatro amb el telenotícies d'Iñaki Gabilondo.

Què te de particular aquest nou format? Doncs, principalment que el conductor del programa es transforma en un ésser omniscient i com a tal se li permet tot. Entre les llicències concebudes destaca la d'opinar però també estan permeses les bromes dolentes (véase Matías Prats), els jocs de paraules (continuése viendo Matías) o les metàfores sensacionalistes (de les que n'és l'estrella Pedro Piqueras).

Avui vull parlar de la primera llicència, la d'opinar, que considero la més perillosa, tot i que les metàfores sensacionalistes del Piqueras, de l'estil "orgía de sangre" (en referència a la massacre de Virginia Tech) , no es queden curtes. Què té de perillosa l'opinió? Em preguntaran alguns. Opinar en si mateix no té res de dolent, jo mateixa ho estic fent ara i espero no fer mal a ningú, el que sí considero perillós és disfressar l'opinió d'informació perquè l'espectador té dret, encara que sigui durant la mitja hora que dura el telenotícies, a que no l'enganyin.

Quan Iñaki Gabilondo obre el seu telediari amb un editorial disfressat de notícia, són molts els espectadors que creuen estar rebent una informació quan el que estan rebent en realitat és una opinió. Se'ls presenta per tant un mapa de la realitat viciat. Alguns em diran que és evident que Iñaki Gabilondo està opinant en aquell moment. Probablement els que pensen això són periodistes o gent formada en aquest àmbit. Però jo crec que la gran majoria d'espectadors estan convençuts que el que reben és informació, cosa que és perfectament comprensible, ja que, és el que s'acostuma a pensar quan es mira un informatiu.

En la meva opinió, els periodistes es deuen a la seva audiència i per tant han de ser clars a l'hora de separar informació i opinió. Si Iñaki Gabilondo, com a gran professional que és, vol fer un editorial al final de l'informatiu, endavant, li agraïrem molt que ho faci, però que ens ho indiqui. No costaria gens posar un kairon amb la paraula "Editorial" mentre el conductor dóna la seva opinió. Perquè per molt bon criteri que tingui un periodista a l'hora d'opinar, la seva opinió serà sempre la seva opinió i per molt vàlida que aquesta sigui no serà mai una informació. A més, penso que els espectadors tenen dret a formar-se la seva pròpia opinió sobre les notícies del dia sense que se'ls digui a priori el que han de pensar.

Molts em direu que la objectivitat no existeix, que amb la mera tria de les notícies ja es transmet una visió determinada de la realitat i que per tant és impossible distingir entre opinió i informació. Estic d'acord en què l'objectivitat 100% és molt difícil d'aconseguir. Com tots els ideals. Però és la nostra responsabilitat intentar apropar-nos-hi.